Francesc Abad és un dels artistes catalans més significatius dels que iniciaren la seva trajectòria creativa en el marc històric de l’anomenat art conceptual a Catalunya, molt a inicis dels anys 70, tant per la seva continuada línia de treball com per l’esperit transversal característic del seu discurs. És un dels fundadors i integrants fonamentals del “Grup de Treball”, el col·lectiu d’artistes i teòrics més emblemàtic sorgit en el context de crítica i compromís propiciat per les actituds artístiques desmaterialitzades, i amb el qual participà el 1972 a la Documenta V de Kassel. Al llarg de gairebé quaranta-cinc anys d’activitat ininterrompuda, Francesc Abad ha mostrat regularment el seu treball en el conjunt de l’Estat espanyol i als darrers anys ha participat també en significatives exposicions temàtiques i de grup de caire històric i crític, nacionals i internacionals.

La seva activitat artística es construeix i es reconeix com una reflexió cultural articulada en forma d’imatges dialèctiques, centrada en la fragilitat de l’home, el paisatge i la paraula, el pas del temps i el pes de la memòria, l’agonia industrial i la progressió històrica, el final de mons que s’acaben, l’exili i el dolor, configurant una particular escriptura dels límits que prioritza clarament el compromís personal i la recerca social per damunt de la qualitat estètica i el caràcter objectual. Una reflexió, en definitiva, molt útil també per repensar els esdeveniments socials i polítics amb els quals s’ha anat determinant la història del segle XX.

Entre les darreres instal·lacions destaquen, per una banda, el procés d’investigació històrica El Camp de la Bota (www.francescabad.com/campdelabota), un projecte cabdal pel que fa a la recuperació de la memòria i el retorn de la dignitat social i personal a les víctimes oblidades del franquisme i, per una altra, la confluència sintètica, quasi definitiva, de les recerques i interessos que l’artista ha mostrat al llarg de molts anys per la figura i l’obra del pensador alemany, mort a Portbou, Walter Benjamin, que ha acabat materialitzant en el projecte block W.B. (www.blockwb.net).

L’interés continuat, i entrellaçat, de Francesc Abad per pensadors, científics, historiadors i filòsofs del segle XX, fa acte de presència també a l’hora de descriure la seva pròpia feina: “Des de 1958, i durant quinze anys, vaig treballar a la indústria tèxtil; durant els trenta següents ho he fet al món educatiu; Així doncs, sempre he estat estretament vinculat al món laboral: un exili permanent, lúcid i encantador”. Com deia Joseph Brodsky, a qui l’artista sempre confessa deure part del seu coneixement poètic: ”Per professió o, més ben dit, per l’efecte acumulatiu de tot el que he estat fent durant anys, sóc artista; per ofici,tanmateix, sóc professor de dibuix.” També, com assegurava Hannah Arendt, un altre dels seus puntals més persistents: “No tinc intenció de fer carrera, ni per convicció, ni per capacitat.”