Projecte Ernst Bloch "espai per a la utopia"
de Francesc Abad

amb la participació de: Adolf Alcañiz [càmera i postproducció], Nadja Smith, [càmera], Franziska Börner [curadora], Claudia Kalász [coordinadora de les entrevistes i traductora], Magdala Perpinyà [assessorament artístic] i Francesca Vidal [presidenta de la Ernst-Bloch-Gesellschaft i editora de la revista anual "Bloch-Jahrbuch“]; Maria Permanyer [webmaster].
Amb el suport del Goethe-Institut Barcelona.

KRISIS & UTOPIA

Aquest és un projecte en el qual de nou el concepte d’UTOPIA(S) pren la paraula, per qüestionar la seva validesa. És possible avui parlar de nou del concepte d’Utopia davant de la devastadora globalització que nega tot allò que ens fa humans, fins i tot ens pren els somnis?

El Principi Esperança (enciclopèdia d’utopies) d’Ernst Bloch serà el punt de partida per tal de configurar un concepte d’utopia actual. Què passa amb la nostra capacitat de “somniar desperts” o “somniar cap endavant”, la capacitat de canviar, d´estructurar un pensament i una acció capaç de qüestionar la “raó instrumental“ i el pragmatisme economicista? Es focalitzarà l’idea blochiana de les “petjades” (Spuren), el seu concepte d’un progrés antilineal, la teoria de les asincronies (Ungleichzeitigkeit), la teoria de l’ aparició de l’utòpic a l’obra d’ art i la seva visió d’una tècnica aliada amb la naturalesa. Perquè, en fi: No hi ha res de més reaccionari que creure que “no hi ha res a fer”?

La intenció es portar a cap una vasta investigació, implicant pensadors i pensadores alemanys vinculats al pensament d’ Ernst Bloch però també d’altres provinences geogràfiques i culturals, perquè expliquin davant de la càmera la seva opinió al voltant de l’actualitat de la filosofia d’ Ernst Bloch. El projecte preveu també entrevistes amb ciutadans anònims. Es consideren diferents maneres de presentació, com ara una exposició en forma d’ instal•lació amb projecció dels vídeos i d’altres elements visuals relacionats amb la temàtica que aporta Francesc Abad i/o una publicació dels textos juntament amb el material visual de l’artista. A tot cas, el que es busca és una interacció de les contribucions teòriques amb els elements estètics.

En molts aspectes el projecte Ernst Bloch va contra corrent: contra l’ acceptació passiva de les coses com son, contra l’ús frívol del concepte del futur en el discurs polític i econòmic, contra l’ aïllament i la dilució de la teoria crítica de la societat, contra la divisió institucional entre filosofia i art i contra el dictat de les modes del pensament. Abad torna a reflexionar sobre un filòsof que sembla superat pel pensament postmodern i que a l’Estat espanyol ha tingut una recepció escassa, fragmentada, sovint des de la perspectiva teològica i gairebé sempre dins la torre de marfil acadèmica.
El fet que reflexions al voltant de la filosofia d’ Ernst Bloch i l’actualitat del seu concepte d’ utopia puguin ser escoltades fora de l’àmbit universitari, dins d’un espai estètic, més accessible al públic, sens dubte obligarà a abandonar les vies usuals de recepció obrint altres camins de percepció. Especialment a Catalunya i a Espanya, el projecte podria incentivar la rehabilitació pendent del filòsof alemany menyspreat i generalment ignorat. Podria apropar el debat crític sobre la vigència de la herència filosòfica de Bloch i alhora totes les preguntes que planteja a la societat i els seus espais públics.